fires2021

  • L’última resolució del Departament de Salut del passat dia 24 d’abril permet la celebració d’activitats firals –fins ara suspeses– amb autorització prèvia 
  • El director Xavier Roure es reuneix amb expositors del Saló de l’Automòbil per copsar opinions, a falta de cinc setmanes de la celebració del certamen agrari

Fira de Mollerussa ja té a punt el Pla de Contingència i Prevenció de la Covid-19 per a la celebració els dies 4, 5 i 6 de juny de la  148 Fira de Sant Josep. El document serà enviat dilluns vinent al Comitè de Direcció del Pla d’Actuació del Procicat per a la seva autorització, un cop s’emeti l’informe favorable de l’Ajuntament de la capital del Pla d’Urgell. Així ho ha explicat aquest dijous al matí el director de l’ens firal, Xavier Roure, en una reunió mantinguda a L’Amistat amb expositors del Saló de l’Automòbil i que la setmana que ve es té previst de portar a terme amb expositors del Recinte Exterior.

 

En la seva intervenció, el director de Fira de Mollerussa ha posat en valor el fet que l’última resolució del Departament de Salut SLT/1178/2021 del passat 24 d’abril permeti la celebració d’activitats firals (fins ara les fires estaven suspeses), amb autorització prèvia del Procicat de l’esdeveniment concret, un cop emès informe favorable de l’ajuntament corresponent i sempre que es duguin a terme en un recinte firal i l’organització de l’activitat disposi d’un pla de contingència i prevenció de la Covid-19.

 

Aquesta resolució de Salut, juntament amb l’aixecament de les restriccions de mobilitat a Catalunya i l’acceleració de la campanya de vacunació amb l’arribada d’un més gran nombre de vaccins en les darreres setmanes i que es preveu continuï augmentant al llarg del mes de maig, han estat tres dels punts als quals s’ha referit el director a l’hora de mostrar la confiança i il·lusió de l’ens firal per tirar endavant amb la 148 Fira de Sant Josep, certamen que va canviar la seva data tradicional del març per als dies 4, 5 i 6 de juny per tal de poder oferir una fira amb garanties.

 

El director, que ha aprofitat un cop més per reivindicar el paper de les fires en el procés de recuperació econòmica del país, ha assenyalat que la reunió d’avui tenia com a objectiu també copsar les opinions de les firmes participants en un espai en comú, traslladar-los la situació del certamen a falta de només cinc setmanes per celebrar-se i fer-los coneixedors del nou pas de Fira de Mollerussa per a la celebració de la 148 Fira de Sant Josep amb l’elaboració del Pla de Contingència i Prevenció que es tramitarà al Procicat.

 

Xavier Roure ha indicat també que les mesures i actuacions contemplades en aquest Pla de Contingència que afectin l’organització general i als mateixos expositors els hi seran enviades un cop tinguin l’aprovació del Procicat, ja que pot ser aquest organisme podria modificar algunes d’elles. En el marc de la reunió ha quedat també palès que l’aprovació del Pla per part del Procicat serà una garantia que es farà una fira segura.

 

La trobada amb els expositors ha tingut lloc a L’Amistat de Mollerussa i han participat una vintena d’assistents en representació de les firmes participants en el Saló de l’Automòbil, ubicat al Recinte de les Piscines. En la reunió, el director ha estat acompanyat pels tècnics de Fira, Ramon Xinxó i Joaquim Fabrés.

  • La jornada, que es farà el dia 10 de març en format en línia, espera superar els inscrits d’edicions anteriors
  • L’activitat està coorganitzada per Fira de Mollerussa, el Departament d’Agricultura i l’IRTA 

La XX Jornada Intercomarcal sobre el cultiu del panís tindrà lloc el pròxim 10 de març i donarà un any més el tret de sortida del programa de jornades i activitats previstes en el marc de la 148 Fira de Sant Josep de Mollerussa, certamen que, com ja es va anunciar al desembre, s’ha ajornat als dies 4,5 i 6 de juny com a mesura per garantir la seva celebració. Com a novetat, i a causa de la situació sanitària derivada de la Covid-19, el format de la jornada d’enguany serà  online.

 

La jornada ha estat presentada aquest matí en roda de premsa per Marc Solsona i Xavier Roure, per part de Fira de Mollerussa i en qualitat d’alcalde de la ciutat i president de l’ens, el primer, i de director, el segon; Andreu Bosch, Cap de l’Oficina Comarcal del Pla d’Urgell i l’Urgell dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, i Josep Anton Betbesé, del Programa de Cultius Extensiu de l’IRTA.

 

En la seva intervenció, l’alcalde ha recordat que Fira de Mollerussa és coorganitzadora d’aquesta jornada per sisè any consecutiu, alhora que ha destacat la importància d’aquesta jornada per al territori lleidatà, amb una superfície cultivada de gairebé 34.000 hectàrees, xifra que suposa el 85% del total de Catalunya.

 

Solsona, que ha posat en valor la col·laboració de l’ens firal amb l’IRTA, s’ha referit també al programa de Jornades Tècniques de la Fira de Sant Josep, sessions que van començar l’any 1980 i que en el 2019 van celebrar el seu 40è aniversari. L’alcalde ha afegit que si bé la resta del programa d’activitats es faran en el marc de la fira, al juny, l’estacionalitat ha portat que la trobada sobre el cultiu del panís, que aplega any rere any entre 150 i 200 participants, es mantingui al març com en passades edicions.

 

Per la seva banda, el director de Fira de Mollerussa Xavier Roure, s’ha mostrat satisfet per la col·laboració tant amb l’IRTA com amb el Departament d’Agricultura així com pel desenvolupament d’aquesta jornada que permet, amb el seu nou format telemàtic, “tornar” a l’activitat.

 

Durant la roda de premsa, el Cap de l’Oficina Comarcal del Pla d’Urgell i l’Urgell dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Andreu Bosch, ha recordat que la jornada del 2020 sobre el panís a la Casa Canal de Mollerussa va ser l’última jornada que es va fer de forma presencial. Malgrat tot, Bosch s’ha mostrat optimista i ha assenyalat com a avantatge del format en línia poder augmentar el nombre de participants en ser una jornada oberta per a tota Catalunya i en poder seguir les sessions encara que les sessions hagin finalitzat. La sala, va dir Bosch, està reservada per a 500 persones.

 

La jornada és gratuïta si bé cal inscriure’s prèviament a través de RuralCat a ruralcat.gencat.cat/inscripcionspatt

 

En l’àmbit tècnic, Josep Anton Betbesé, del Programa de Cultius Extensiu de l’IRTA, va manifestar que el panís és el tercer cultiu en superfície a Catalunya amb 40.000 hectàrees i el segon cultiu en producció del país dins els cereals de gra, sent, a més, “el cultiu per excel·lència al regadiu”.

 

A la jornada, va afegir Betbesé, s’abordaran els problemes més importants del cultiu del panís i es revisaran els assajos de les varietats. Així mateix es parlarà de l’aranya roja, una plaga especialment problemàtica a Lleida i en segones sembres; el control mecànic de les males herbes, algunes d’elles invasores, o el blat de moro en un sistema de producció ecològica, entre altres temes. En acabar les sessions hi haurà torn de preguntes.

 

L’any 2020 serà sens dubte un any per oblidar o per retenir en la memòria, segons es miri. Oblidar, per centrar-nos en el futur; retenir, per repensar i redefinir molts dels paràmetres que donàvem per vàlids fins ara.

 

Amb una realitat tocada, el lema renovar-se o morir té ara més sentit que mai.

 

En el món de les fires aquest ha estat un dels eslògans més empleats pels organitzadors des de sempre. Un repte al qual es veu ara abocada una majoritària part de la nostra economia.

 

Com a director de Fira de Mollerussa i secretari de la Junta directiva de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) em vull centrar però en el sector firaire.

 

El passat mes de novembre, la presidenta de la FEFIC, la Coralí Cunyat feia referència -en el marc del 27è Congrés de Fires de Catalunya- a l’impacte econòmic generat pel sector firal al nostre país i que en termes generals ascendeix a 7.000 milions d’euros anuals, una xifra, però, que enguany s’ha vist greument minvada davant la pandèmia causada per la Covid-19. Segons l’estudi referit per Cunyat, aquest 2020 aquest impacte s’ha reduït en un 93%, deixant així de generar-se 6.500 milions d’euros.

 

A Lleida també s’ha fet palesa aquesta aturada de l’activitat firal amb petits, mitjans i emblemàtics certàmens que no han pogut desenvolupar-se com estàvem acostumats i afectant tot l’engranatge que això suposa: des de llocs de treball directes i serveis professionals contractats com a proveïdors d’aquests esdeveniments, al volum de negoci generat directament per les vendes assolides pels expositors que hi participaven o en les economies locals, amb empreses que també la falta d’aquests esdeveniments ha fet disminuir els seus ingressos als comptes anuals.

 

Així, i malgrat el clam del sector per la celebració de convocatòries amb la implementació de mesures que garantissin la seguretat d’expositors i visitants, les fires comercials han estat un més dels molts sectors greument afectats amb la seva suspensió i un també dels absents en el pla de desescalada.

 

Ajornaments, suspensions i/o adaptacions al format virtual han estat majorment les sentències per als certàmens firals des del passat mes de març, pot ser sense tenir en compte una més que possible capacitat del col·lectiu firal per desenvolupar certàmens segurs per als nostres expositors i visitants. 

 

A Mollerussa, i per posar un exemple, el sector automobilístic va assolir l’any 2019 a les tres fires on hi és present (Fira de Sant Josep, Autotrac i Autotardor) un balanç de 555 cotxes venuts i un volum de negoci d’11.955.712 euros. Per contra, aquest 2020 aquestes xifres s’han quedat a 0.

 

La falta d’activitat firal del 2020 a Mollerussa, malgrat que vam poder adaptar i portar a terme el saló Expoclàssic, el Concurs de Pintura Ràpida o, en format virtual, la Mollerussa Lan Party i assolint una més que bona resposta per part d’expositors i visitants, la impossibilitat de realitzar altres convocatòries previstes ha suposat una pèrdua en impacte indirecte anual estimat en 45 milions d’euros, dels quals 40 corresponen només a la cancel·lació de la Fira de Sant Josep a falta d’una setmana de la seva celebració i amb bona part de la despesa ja feta.

 

Els organitzadors firals necessitem la implicació de les administracions per minimitzar aquesta falta d’activitat. La situació econòmica actual ens porta a demanar -com ja ha fet Fira de Mollerussa amb l’enviament de cartes a diferents departaments del Govern  malgrat la manca de resposta concreta fins a dia d’avui- línies d’ajut directe per superar l’impacte de la pandèmia generada per la Covid-19.

 

Aquesta falta d’activitat no és deguda a la nostra incapacitat ni a la nostra falta de voluntat per adaptar els nostres espais i implementar les mesures que siguin necessàries per fer les nostres fires segures, menys encara quan veiem com d’altres esdeveniments que poden ser considerats fires-mercat o les superfícies comercials que puguin limitar els metres quadrats i aplicar mesures d’higiene i control han pogut obrir les seves portes.

 

Des de Mollerussa reclamem una resposta concreta; una implicació que només hem vist en la Diputació de Lleida i en el seu compromís amb el territori mantenint les seves aportacions. No podem permetre administracions emmudides mentre les fires estan en escac.

 

Xavier Roure

Director de Fira de Mollerussa

  • Es farà els dies 4, 5 i 6 de juny i serà el primer certamen agrari i de maquinària agrícola a les Terres de Lleida en vint-i-un mesos
  • L’alcalde i president de l’ens firal reclama al Govern una línia d’ajuts directes a les fires per pal·liar la situació generada enguany per la pandèmia

 El Consell Directiu de Fira de Mollerussa ha aprovat la celebració els dies 4, 5 i 6 del mes de juny del 2021 la 148a Fira de Sant Josep, certamen que tradicionalment es fa al mes de març. Així ho ha comunicat aquest matí en roda de premsa l’alcalde de la ciutat i president de l’ens firal, Marc Solsona, qui ha estat acompanyat pel director del Patronat Fires de Mollerussa, Xavier Roure.

 

En sessió extraordinària celebrada el passat dijous, l’òrgan directiu de l’ens firal va avaluar la situació actual davant la pandèmia per la Covid-19 acordant la nova data per al primer cap de setmana de juny, una decisió que l’alcalde ha qualificat de “garantista” i que “permet tant a Fira com a expositors i visitants preveure amb un temps de marge suficient com per a poder fer la fira sí o sí”. Solsona ha continuat dient que es tracta d’una “bona decisió, històrica i arriscada”, alhora que ha assegurat que no ha sigut improvisada sinó que respon també a la demanda expressada en aquest sentit pels expositors en les diferents reunions que es van mantenir fa unes setmanes.

 

En la seva intervenció, Solsona s’ha referit a la Fira de Sant Josep com a la “fira mare”, la de major volum de negoci i a la prioritat de celebrar-la. L’alcalde ha parlat també de per què no s’ha programat al mes de maig, davant la coincidència amb altres activitats com les festes majors de Lleida i Mollerussa, al mateix temps que ha ressaltat el fet que serà la primera fira agrària i de maquinària agrícola a les Terres de Lleida des de fa vint-i-un mesos.

 

Solsona ha dit que la incertesa no és bona, mentre que la decisió de posposar-la al juny -com també han fet altres certàmens de referència-, possibilita treballar a sis mesos vista tant a nivell comercial com per generar expectatives per assolir “una gran fira”.

 

En aquest sentit s’ha expressat també el director Xavier Roure, qui ha afegit que la 148a edició de la Fira de Sant Josep el juny del 2021 comptarà amb tota l’oferta expositiva incloses el Saló del Tractor, apartat aquest que hi és present al certamen agrari de forma biennal.

 

Roure ha assegurat que el certamen s’adaptarà i s’implementaran totes les mesures que marquin les autoritats per garantir la seguretat davant la pandèmia.

 

Oportunitats de la nova data

 

D’altra banda, l’alcalde ha mostrat la seva convicció que “la pandèmia no ha de ser l’excusa per no fer sinó una oportunitat per fer les coses si cal diferents”. En aquesta línia, Solsona ha matisat que el canvi de data té els seus contres com el fet que la campanya agrària ja estarà començada, però també ha indicat que s’obren oportunitats com la inclusió en el certamen de nous sectors que també poden tenir cabuda.

 

Així mateix, ha indicat que s’estudiarà l’apartat de les Jornades Tècniques i com i quan es faran.

 

Respecte a altres certàmens que tradicionalment se celebren també a la primavera,  Solsona ha dit que el fet que la Fira de Sant Josep es posposi al juny no vol dir que no hi hagi cap fira abans com pot ser l’Autotrac, certamen que a nivell organitzatiu no requereix tanta antelació i que es plantejarà i es treballarà en funció de l’evolució de la pandèmia.

 

45 M€, la pèrdua en impacte indirecte per la no activitat firal d’aquest 2020 a Mollerussa

 

Preguntat per l’afectació de la pandèmia per la Covid-19, l’alcalde ha xifrat en 45 milions d’euros l’impacte indirecte perdut per la falta d’activitat firal d’enguany del Patronat Fires de Mollerussa, dels quals 40 correspondrien a la cancel·lació de la Fira de Sant Josep a falta d’una setmana de la seva celebració “amb unes despeses i costos que ja havíem tingut amb expositors, devolució de diners…”.

 

En aquest sentit, Solsona ha indicat que des de l’ens firal s’han enviat cartes –l’última fa dues setmanes- sense rebre cap resposta de moment al vicepresident Aragonés, al conseller Tremosa, a la consellera Jordà i, abans a la consellera Chacón, demanant línies d’ajuts per les entitats firals. L’alcalde ha reclamat resposta en aquest sentit i ha afegit que “només la Diputació de Lleida ha mantingut el seu compromís amb Fira de Mollerussa i amb les fires del territori mantenint les aportacions que tocaven (…), perquè nosaltres hem tingut despesa aquest any”. “La resta d’administracions no hi ha hagut cap ajut directe que permeti minimitzar l’impacte de la pandèmia a dia d’avui”, ha remarcat l’alcalde, qui ha afegit que li consta que des de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) –entitat de la qual Xavier Roure n’és el secretari – també s’han portat a terme reunions on s’ha tractat aquest tema i també s’ha demanat aquesta línia d’ajuts.

 

“No és perquè nosaltres no ens puguem adaptar i no siguem fires segures, sinó que no s’ha permès fer fires quan sí que s’ha permès fer altres esdeveniments que podien ser considerades fires mercats o quan les superfícies comercials que han pogut limitar els metres quadrats han pogut obrir i la gent ha pogut anar a comprar”, ha conclòs Solsona.

 

Roda Premsa canvi dates