Història

La referència firal de Mollerussa es remunta a l’any 1872 amb el naixement de la Fira de Sant Josep, certamen de caràcter eminentment agrícola catalogat actualment com La Fira Catalana de la Maquinària Agrícola i de reconeixement internacional.

La centenària fira que avui coneixem poc té a veure amb la que va sorgir llavors a proposta d’un grup de mollerussencs, els quals van proposar al seu batlle la celebració en aquesta població “que està situada al mig d’una comarca bastant numerosa i no havent-hi en la seva rodalia cap mercat ni fira (…), se celebrés un dia cada setmana de mercat i dos fires anuals, perquè (….) reportarien alguns beneficis a la població i comoditats als pobles veïns”.

Naixia la Fira de Sant Josep, un certamen que va començar com a fira de bestiar i donant resposta a les necessitats d’una època i d’una comarca.

Mirall del desenvolupament agrícola, aquesta fira va anar reflectint any rere any els canvis produïts al camp i va ser així com, a partir de l’any 1950, i amb l’aparició del tractor com a substitut de la mula, el certamen agafaria un nou rumb iniciant-se un seguit d’Exhibicions de Maquinària Agrícola i Ramadera que, poc a poc, van anar reemplaçant l’antiga fira de bestiar i aconseguint que la Fira de Sant Josep esdevingués sinònim de modernització de l’agricultura i ramaderia de Lleida.

1960-1980: Espectacular creixement de la fira

L’adaptació als nous temps, a les noves màquines –els tractors- va portar, al llarg dels anys 60 i 70, un creixement espectacular de la manifestació firal. L’augment d’expositors, de novetats, de transaccions comercials i també de visitants van fer d’aquesta fira un certamen de visita obligada si es volia estar al corrent de les noves tendències del sector agrari i ramader. Així, de la xifra de 47 firmes expositores l’any 1960 es va passar a 125 l’any 1966, 211 en l’edició del 72 i 314 l’any 1979. Igual que en l’actualitat, durant els anys 80 es va produir un lleuger estacament davant la situació de crisi del sector, la qual es va remuntar de seguida fins arribar als 278 expositors l’any 1996 i als 308 el 1997.

 

Una nova línia adreçada a la formació

 

Però si el tractor va significar una nova orientació als anys 50, la formació va estar una línia que va marcar també un nou enfocament del certamen. Així, l’any 1980 s’encetava una nova línia adreçada a la formació dels pagesos, ramaders i industrials amb l’oferta, complementària i paral·lela a la fira, de jornades i conferències sobre temes relacionats amb els diferents sectors.

 

Veritables fòrums de debat i anàlisi des dels seus inicis, aquestes Jornades Tècniques han gaudit d’un gran acollida pels professionals, amb uns bons resultats de participació i consolidant-se com un dels vèrtex sobre els quals es fonamenta avui en dia el certamen.

 

Altre dels apartats destacats dels darrers anys és la convocatòria del Premi de la Maquinària Agrícola, Ramadera i Instal·lacions Agroindustrials que es convoca en el marc de la fira i que està destinat a premiar les màquines agrícoles, ramaders i agroindustrials, els seus complements, components, instal·lacions o aplicacions informàtiques, que representin un avanç notori des del punt de vista constructiu, funcional, de seguretat, de respecte al medi ambient o de gestió, i per tant, assegurin un marcat progrés tècnic per a l’agricultura, la ramaderia o l’agroindústria.

 

La Fira creix i ho fa també donant cabuda a nous sectors vinculats o no a la pagesia. Neix així, l’any 1981, el Saló de l’Automòbil, llavors com a I Mostra d’Automoció.

Aquest eixamplament del certamen porta els organitzadors a buscar nous emplaçaments per al Recinte Firal. Si bé al principi, la convocatòria es celebrava a la carretera, l’exposició va passar per diferents ubicacions fins l’any 1969 en què es va triar l’Avinguda del Canal, localització que es manté fins a l’actualitat.

 

Avui en dia el certamen té una ocupació neta de gairebé 30.000 m², la qual cosa significa una superfície total de més de 70.000 m², dels quals més de 7.000 són coberts.

Un gran dinamisme que dóna pas a noves fires

 

L’ens autònom municipal Fira de Mollerussa va ser constituït el 1985 com a organitzador de la Fira de Sant Josep, muntatge que fins llavors s’havia fet des de la Delegació de la Cambra de Comerç de Mollerussa.

 

La situació de l’economia i el dinamisme local es van traduir en els darrers anys en un increment de l’activitat firal d’aquesta ciutat lleidatana amb la proliferació de nous certàmens promocionant diferents sectors de l’economia regional. Aquesta empenta   va contribuir i molt a la difusió de la imatge de Fira de Mollerussa com a entitat promotora de fires de referència.

 

D’aquesta manera naixien certàmens com Autotrac, Autotardor, Mollerussa “Disseny i Moda”, Expoclàssic, Immollar, Concurs de Pintura Ràpida, Fira d’Antiguitats, Fira del Col·leccionisme…. I una vegada més, l’adaptació als canvis i a la nova demanda, feia inviables alguns d’aquests certàmens així com la creació de nous, configurant el calendari actual.

 

Ampliació i millores de les instal·lacions

 

El Recinte Firal consta actualment dels Pavellons Firals, inaugurat el primer d’ells el 1985 i ampliant-se l’oferta amb un segon, al 1997, així com amb un Recinte Exterior on s’exposa la maquinària depenent de la fira que es celebri. D’altra banda, les continues millores de condicionament de les instal·lacions i serveis concedeixen al recinte una gran funcionalitat pràctica.

 

Amb una ocupació que supera els 70.000 m², dels quals 7.000 són coberts i la resta a l’aire lliure, el Recinte Firal s’ubica en una situació excepcional al centre de la ciutat, disposant a més a més de la infraestructura necessària per acollir jornades o exposicions paral·leles a la celebració de les manifestacions firals.