Ahir, avui i demà de Mollerussa com a referent firal

Ahir 

Mollerussa és una ciutat amb una gran i reconeguda tradició firal. Capital de la comarca del Pla d’Urgell, els seus orígens firals es remunten a l’any 1872 amb el naixement de la Fira de Sant Josep, un certamen que esdevé avui un referent en el territori com a punt de trobada del sector agroalimentari.

 

L’ens autònom municipal Fira de Mollerussa va ser constituït el 1985 com a organitzador de la Fira de Sant Josep, certamen al qual es van afegir d’altres en els darrers anys, fruit de la situació econòmica i el dinamisme local, promocionant diferents sectors de l’economia regional. Aquesta empenta va contribuir molt a la difusió de la imatge de Fira de Mollerussa com a entitat promotora de fires.

 

 

L’adaptació als canvis, la situació econòmica, una nova demanda i la irrupció de les noves tecnologies ha comportat, en la darrera dècada, un reajustament i reestructuració dels projectes engegats, però al mateix temps s’ha generat la creació de nous esdeveniments amb renovats reptes de futur i l’adequació a un entorn canviant per tal d’aconseguir una oferta firal competitiva. 

Avui

 

Fira de Mollerussa es troba actualment en un moment de salt de qualitat, amb un calendari firal consolidat i diferenciat, oferint als nostres expositors un referent com a punt de negoci i oportunitat, alhora que una eina estratègica fonamental de màrqueting per al seu desenvolupament empresarial.

El calendari firal convoca de forma anual esdeveniments adreçats a sectors com l’agroalimentari, el de l’automòbil, el del motor clàssic o el tecnològic, com el món dels drons.

 

La Fira de Sant Josep, certamen reconegut com La Fira Catalana de la Maquinària Agrícola i amb gairebé un segle i mig de trajectòria, esdevé l’esdeveniment més emblemàtic d’aquest calendari, amb la participació any rere any d’uns 300 expositors directes. D’altra banda, i coincidint amb aquest certamen, se celebra el Saló de l’Automòbil, mostra que s’erigeix al pòdium català pel que fa a aquest tipus de salons i atenent al seu nivell de vendes de vehicles.

 

El sector automobilístic té a la capital del Pla d’Urgell dues cites més en la versió de vehicles d’ocasió amb les fires Autotrac i Autotardor; totes dues també adreçades al sector de segona mà de la maquinària agrícola i industrial. Com a dada significativa, destacar el volum de negoci tancat pel sector automobilístic en el conjunt d’aquests tres certàmens (Fira de Sant Josep, Autotrac i Autotardor) amb unes vendes in situ que ronden els 12 milions d’euros anuals.

 

El motor també, però aquesta vegada de vehicles clàssics, protagonitza altre dels certàmens consolidats i de referència organitzats per Fira de Mollerussa: l’Expoclàssic, una trobada que sedueix i viatja al passat amb les seves exposicions de vehicles històrics i clàssics que complementen el Mercat de l’Automòbil, Motos, Accessoris i Col·leccionisme.

 

La Mollerussa Lan Party, amb més de 700 inscrits i al capdavant de les partys a Catalunya, i la Mollerussa Drone Party, amb 150 pilots i de l’ordre dels 200 inscrits al voltant del món dels drones de carreres, són dos dels esdeveniments inclosos així mateix en el calendari de Fira de Mollerussa i que esdevenen trobades tecnològiques d’aficionats i professionals amb una gran projecció i futur.

 

Arrodoneix el calendari el Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”, una convocatòria d’àmbit cultural i de temàtica itinerant que aconsegueix ajuntar nombrosos artistes en una jornada lúdica i professional.

 

Balanç anual de 500 expositors directes i 200.000 visitants

 

El balanç anual d’aquests esdeveniments aplega prop de 500 expositors directes més altres xifres a tenir en compte com els més de 700 inscrits al saló Mollerussa Lan Party, els més de 150 participants a la Mollerussa Drone Party o la cinquantena d’artistes del Concurs de Pintura Ràpida. 

Així mateix, s’estima que més de 200.000 persones visiten aquests certàmens firals al llarg de l’any, el que suposa una dada important en la promoció econòmica i projecció de la ciutat.

 

Amb un concepte renovat del paper i desenvolupament de què són les fires, l’ens fa i treballa en els darrers anys per una revaloració d’aquestes atenent a les aportacions al sector i al públic objectiu a qui van adreçades.

 

Aquest nou enfocament aposta per passar de l’actual definició de fira expositiva a una nova idea de fira demostrativa que actuï i interactuï de reclam per a l’usuari i comprador final. En aquesta línia, augmenten les jornades demostratives en el marc d’alguns certàmens, amb la decisió ferma d’anar incrementant aquestes propostes paral·leles a l’exposició pròpiament dita.

 

La professionalització i desestacionalització, noves línies de treball

 

Des d’aquesta nova òptica, l’ens firal fixa dos elements clau: professionalització, fent un èmfasi especial en la qualitat, i desestacionalització, amb la creació de trobades que permetin una relació que vagi més enllà dels dies de durada del certamen i permetin fer fira els 365 dies de l’any.

 

Paral·lelament, el Patronat ha anat ampliant també el seu paper com a ens dinamitzador, oferint i desenvolupant noves branques d’actuació recollides als seus Estatuts i adreçades a la promoció econòmica.

 

L’organització de congressos i trobades professionals, gestor de serveis, consultor i assessor d’entitats i associacions o donar solucions integrals per a l’organització d’esdeveniments, constitueixen ja avui accions fonamentals per al Patronat Fires de Mollerussa, entre les que podem destacar el Clúster Agroalimentari, el 21è Congrés de Fires de Catalunya o la Borsa Interpirinenca de Cereals, trobada professional que aplega més de 400 operadors procedents de diferents punts d’Espanya, Europa i els Estats Units.

Demà

Sense oblidar que les fires són “mercats vius” d’operacions comercials i amb la voluntat de continuar esdevenint cites de referència, el futur de Fira de Mollerussa està en la innovació i la demostració tecnològica, diferenciant els nostres productes i serveis, la qual cosa permetrà consolidar les nostres propostes i entroncar l’activitat en concret amb l’economia local i comarcal.

 

La revisió de l’estratègia per seguir sent competitius, mitjançant la sectorització i la professionalització, al mateix temps que saber estar al costat dels actors firals, donant respostes als nous escenaris, són les claus per tenir un demà.

 

 

Així mateix, l’obertura de l’ens firal com a “motor” gestor i assessor d’iniciatives esdevé una línia de futur amb la voluntat de potenciar la dinamització econòmica, esdevenint una entitat de referència en l’organització de projectes empresarials de diferent ordre.